Crec que un dels errors que estem cometent amb la intel·ligència artificial és intentar entendre-la amb els mateixos esquemes amb què hem entès les revolucions tecnològiques anteriors.
Parlem de la IA com si fos una nova tecnologia que arriba a les empreses, a les administracions o a casa nostra per ajudar-nos a fer millor el que ja fèiem. Com un nou software. Una eina més potent que ens permetrà automatitzar processos, reduir costos, treballar més ràpid o ser més productius. I sí, farà tot això.
Però si ens quedem aquí, no haurem entès gairebé res. La intel·ligència artificial és diferent perquè entra en un territori que durant tota la història havíem considerat essencialment humà: el de les capacitats cognitives.
Una màquina de vapor podia multiplicar la nostra força. Un automòbil podia transportar-nos més ràpid. Un ordinador podia calcular milions de vegades més de pressa que nosaltres. Internet va transformar radicalment la manera d’accedir a la informació i de comunicar-nos.
Però cap d’aquestes tecnologies pretenia interpretar una pregunta, construir una resposta, escriure un text, generar una imatge, resumir un argument, programar, proposar una hipòtesi o mantenir una conversa amb nosaltres. La IA sí.
I aquesta diferència és molt més profunda del que sembla. L’OCDE fa anys que treballa precisament en com mesurar les capacitats de la intel·ligència artificial comparant-les amb habilitats humanes. El seu marc d’indicadors ja no analitza simplement si una màquina pot executar una determinada tasca. Estudia nou àmbits que resulten reveladors: llenguatge, interacció social, resolució de problemes, creativitat, metacognició i pensament crític, coneixement, aprenentatge i memòria, visió, manipulació i intel·ligència robòtica.
Fixem-nos en el canvi. Ja no estem comparant una màquina amb una altra màquina. Estem construint indicadors per comparar les capacitats de les màquines amb les capacitats de les persones.
Això no significa que les màquines pensin com nosaltres, ni que tinguin consciència, intencions o una comprensió del món equivalent a la humana. Confondre capacitat funcional amb pensament humà seria un error. Els sistemes actuals continuen tenint limitacions importants i poden produir respostes incorrectes amb una aparença extraordinàriament convincent.
Però tampoc podem ignorar el que està passant. L’AI Index de Stanford mostra la velocitat amb què els sistemes d’IA estan millorant en proves complexes de raonament, programació i comprensió multimodal. El seu informe de 2025 constatava, per exemple, salts espectaculars en benchmarks que només un any abans havien estat creats precisament perquè eren difícils per a les màquines. Al mateix temps, Stanford advertia que el raonament complex continua sent una limitació important i que els sistemes encara fallen en problemes que exigeixen una consistència lògica elevada.
És probablement aquesta combinació la que hem d’entendre: capacitats que avancen a una velocitat extraordinària i limitacions que encara són molt reals. Per això crec que definir la IA simplement com una eina de productivitat és insuficient.
Quan introduïm intel·ligència artificial en una organització no estem instal·lant només un software nou. Estem començant a delegar en una màquina parts del procés que hi ha abans de l’acció: buscar informació, interpretar-la, relacionar-la, resumir-la, proposar alternatives i, cada vegada més, executar determinades decisions o accions a partir d’aquest procés.
És aquí on comença la transformació de debò. Durant dos segles, una gran part de la tecnologia ha substituït o amplificat principalment les nostres capacitats físiques. Ara una tecnologia comença a ampliar —i en determinades tasques, a substituir parcialment— capacitats cognitives.
L’FMI ho assenyalava recentment en analitzar el futur del treball: el que diferencia especialment aquesta onada tecnològica és la seva penetració en tasques cognitives que durant molt de temps havíem assumit com a pròpies de les persones.
Les conseqüències van molt més enllà de la productivitat. Canviarà la manera de treballar perquè modificarà què significa aportar valor professional. Canviarà l’educació perquè haurem de preguntar-nos què necessita aprendre una persona quan una màquina pot generar en segons una part important del coneixement que abans havia de produir ella mateixa. Canviarà la medicina, la ciència, la cultura, la comunicació, les administracions i les empreses.
I probablement canviarà també una cosa més difícil de mesurar: el nostre comportament.
Cada vegada consultarem més sistemes artificials abans de prendre decisions. Els preguntarem què comprar, què escriure, com interpretar una informació, com preparar una reunió, com resoldre un problema o quines alternatives tenim davant d’una determinada situació. La IA deixarà progressivament de ser una eina que utilitzem puntualment per convertir-se en una capa d’intermediació entre nosaltres i una part de la realitat.
Això és enorme.
Perquè una tecnologia que participa en la manera com accedim al coneixement, construïm arguments i prenem decisions acaba tenint influència sobre la manera com pensem i actuem.
I el món del treball ja comença a donar-nos pistes sobre la magnitud del canvi. L’Organització Internacional del Treball va analitzar gairebé 30.000 tasques i calcula que un de cada quatre treballadors del món es troba en una ocupació amb algun grau d’exposició a la IA generativa. La conclusió de l’OIT és especialment interessant: l’efecte més probable no és simplement la desaparició dels llocs de treball, sinó la seva transformació.
Aquesta paraula, transformació, em sembla molt més adequada que automatització. Perquè la pregunta important no és quants processos farà més ràpid una intel·ligència artificial. La pregunta és què passa amb una societat quan milions de persones disposen permanentment d’un sistema capaç de conversar, generar, analitzar, interpretar i proposar.
Què passa amb l’educació quan generar una resposta deixa de ser difícil?
Què passa amb el treball quan una part del coneixement professional es pot produir gairebé instantàniament?
Què passa amb la política quan la producció i personalització de continguts es pot fer a escala massiva?
Què passa amb nosaltres quan abans de prendre una decisió comencem a preguntar habitualment a una màquina?
Encara no tenim totes les respostes. Probablement ningú les té.
Però sí que hauríem de començar a fer-nos les preguntes correctes. La gran divisió dels pròxims anys potser no serà entre aquells que utilitzen intel·ligència artificial i aquells que no. Serà entre els que l’entenen simplement com una eina i els que comprenen la profunditat del canvi que representa.
Per això necessitem alguna cosa més que saber utilitzar ChatGPT, crear prompts o automatitzar processos. Necessitem cultura sobre intel·ligència artificial. Entendre com funciona, què pot fer, què no pot fer, qui la controla, amb quines dades aprèn, quins interessos hi ha darrere dels sistemes que utilitzem i què significa delegar progressivament determinades capacitats cognitives en una màquina.
La IA ens obligarà a tornar a discutir conceptes que donàvem gairebé per resolts: què significa saber, crear, decidir, treballar i, fins i tot, pensar. Potser aquesta és la dimensió més important de la revolució que tenim al davant.
Qui entengui la IA entendrà els canvis de la humanitat.
Sergi Marcén i López
OCDE Introducing the OCDE AI Capability Indicators https://www.oecd.org/content/dam/oecd/en/publications/reports/2025/06/introducing-the-oecd-ai-capability-indicators_7c0731f0/be745f04-en.pdf?utm_source=chatgpt.com
Stanford Artificial Intelligence Index Report 2025 https://hai.stanford.edu/assets/files/hai_ai-index-report-2025_chapter2_final.pdf
International Labour Organitation Generative AI and jobs: A 2025 update https://www.ilo.org/publications/generative-ai-and-jobs-2025-update?utm_source=chatgpt.com
International Monetary Found. Artificial Intelligence and the Economics of Adjustment. https://www.imf.org/en/publications/fandd/issues/series/analytical-series/straight-talk-artificial-intelligence-and-the-economics-of-adjustment-dan-katz?utm_source=chatgpt.com
