La transformació digital a les escoles.

És un error pensar que la transformació digital a les escoles va de dotar d’un ordinador als alumnes i que estiguin connectats tota l’estona i aïllats del seu voltant. Ni ha de ser així amb la digitalització a les escoles, ni ha de ser així amb la utilització dels telèfons mòbils per part dels alumnes, dins i fora de l’escola.

Però hem de ser conscients que la tecnologia avança d’una manera extremadament ràpida; tan sols hem d’analitzar quant de temps ha transcorregut des que ha sorgit una tecnologia fins que ha estat utilitzada per 100 milions d’usuaris. Posem com a exemple el telèfon convencional, que va trigar 75 anys a arribar als 100 milions d’usuaris, enfront del telèfon mòbil, que tan sols va trigar 16 anys a ser utilitzat pel mateix nombre de persones. Però l’adaptació de la tecnologia ha augmentat de manera exponencial en els últims anys; Twitter va trigar només 5 anys, Facebook 4,5 anys, WhatsApp 3,5 anys i Instagram tan sols 2,5 anys. I l’última i més sorprenent ha estat ChatGPT, que en tan sols 2 mesos ha arribat als 100 milions d’usuaris.

La transformació digital de les escoles tracta de poder dotar d’equipament, infraestructura i sobretot coneixement perquè tots els alumnes quan finalitzin el seu cicle formatiu tinguin capacitats digitals que els permetin accedir al mercat laboral sense cap problema, al mateix temps que potenciem amb més coneixements, a través de la formació continua, als professors.

I això passa principalment per fer unes grans inversions en infraestructures, com ordinadors, servidors, xarxes locals de connectivitat, bé siguin per cable o per wifi, connectar les escoles a bons caudals d’Internet, pantalles interactives, fer una gestió acurada de la ciberseguretat, etc., etc. I també per crear bones eines de suport per poder mantenir tota aquesta infraestructura.

Així mateix, passa també per la introducció massiva de recursos digitals a les escoles, com els llibres electrònics, plataformes educatives en línia, vídeos interactius i simulacions que enriqueixin l’experiència d’aprenentatge tradicional. I com no, per plataformes de gestió educativa i eines de col·laboració que són imprescindibles per fomentar la col·laboració i el companyerisme entre els estudiants i professors. Eines com videoconferències, fòrums en línia i aplicacions de col·laboració en temps real.

També la nostra societat i, en conseqüència, el model d’ensenyament està canviant degut al creixement massiu de les dades i de la informació que tenim i que anem creant cada dia. Només hem de veure el creixement desmesurat de dades que s’han tingut en els últims 20 anys. Això no només ha comportat un desafiament tecnològic sobre com emmagatzemen aquestes dades, les processen i les analitzen en temps real, sinó que també ha provocat que el coneixement també hagi crescut exponencialment, havent d’assumir aquest increment de coneixement i dades durant les mateixes hores lectives.

I és aquí on també la transformació digital a l’educació ens ajuda; la implementació de cursos en línia, classes virtuals i programes de formació continua ajuden en el dia a dia dels alumnes, però sobretot el gran canvi està en la personalització de l’aprenentatge, amb la implantació de tecnologies que permeten adaptar el contingut educatiu, com pot ser la intel·ligència artificial generativa, que segons les necessitats individuals de cada estudiant pot oferir un enfocament més personalitzat.

La transformació digital en l’educació, en definitiva, busca millorar l’accessibilitat, l’eficiència i la qualitat del procés educatiu, preparant els estudiants per afrontar els reptes d’un món cada vegada més digitalitzat. A més, impulsa la formació de habilitats tecnològiques i digitals essencials per a l’èxit de la societat contemporània.

Tot això no és gens senzill i requereix d’estratègia clara i consensuada, de molt molt llarg recorregut i alt esforç tant econòmic, politic com social. El desenvolupament d’un projecte a llarg termini que consolidi aquest model és vital per una societat, sinó ens trobarem amb un alt índex d’analfabetisme digital que comportarà una pobresa continuada en el nostre país.

Com veiem, les tecnologies van evolucionant i arribant a molts més usuaris de manera més ràpida, i la nostra societat les va engolint de manera voraç. És per això que l’adaptació dels sistemes educatius i la transformació digital de l’educació són un dels principals reptes que tenim com a societat.

Sergi Marcén i López