El “cuñadisme” s’apodera de les xarxes socials.

El terme “cuñadisme” és una expressió col·loquial, originada a Espanya i estesa a altres contextos de parla hispana, que s’utilitza per descriure una actitud o comportament en què algú opina de manera categòrica sobre temes complexos, sense tenir un coneixement profund o especialitzat. És com si aquesta persona parlés amb seguretat sobre qualsevol assumpte, però basant-se més en opinions, prejudicis o informació superficial, que en dades sòlides o una anàlisi crítica.

El terme “cuñadisme” prové de la figura del “cuñado”, estereotípicament representat com algú que, en reunions familiars o socials, sol fer comentaris opinatius i generalitzacions sobre política, esport, economia o altres temes, sense necessàriament dominar-ne la matèria.

Socialment, s’interpreta com comentaris amb una alta manca de rigor i s’associa a persones que opinen sense investigar o reflexionar profundament, confiant més en les seves creences o en allò que “sembla lògic”. En moltes ocasions, el “cuñadisme” s’interpreta com un obstacle per a converses productives, perquè les persones que el practiquen tendeixen a monopolitzar les discussions amb arguments poc sòlids i molt poc verídics.

El “cuñadisme” no només reflecteix un comportament comunicatiu poc fiable, sinó també una actitud molt poc desitjable i confiable envers el coneixement i les opinions.

Després de les últimes notícies sobre les decisions dels dos grans magnats de les xarxes socials, X, Facebook i Instagram han optat per eliminar la verificació de fets per satisfer Trump. Això ha fet que el “cuñadisme” s’hagi apoderat de les xarxes socials. Aquest canvi ha generat una allau de desinformació i ha omplert encara més les xarxes de persones que opinen amb seguretat sobre temes complexos sense tenir coneixements profunds o especialitzats sobre ells.

Aquest és un punt crucial en què molts han de reflexionar sobre com consumeixen informació i, sobretot, d’on l’adquireixen. Dependre exclusivament de plataformes els algorismes de les quals prioritzen allò viral per sobre de la veritat pot tenir conseqüències greus per a la nostra comprensió de la realitat. La manipulació algorítmica no només reforça prejudicis, sinó que també dificulta l’accés a informació objectiva i contrastada.

D’altra banda, confiar únicament en els professionals de la informació també pot resultar problemàtic, ja que molts d’ells estan condicionats per interessos econòmics o pressions polítiques. Això planteja un dilema: on trobem la veritat? A les xarxes, on la manipulació algorítmica és evident, o als mitjans tradicionals, moltes vegades subjectes a la influència dels grans poders?

És evident que el panorama informatiu actual exigeix un compromís més gran per part dels usuaris i dels professionals de la informació, els periodistes. És necessari desenvolupar un esperit crític i ètic que ens permeti discernir entre fets i opinions, entre informació fonamentada i simple soroll mediàtic. Contrastar fonts, analitzar contextos i evitar la complacència de les cambres d’eco són passos essencials per construir una societat més informada i menys vulnerable a la manipulació.

En aquest entorn saturat de contingut, el paper dels mitjans independents, que busquen informar amb ètica i rigor, es torna més rellevant que mai. Tanmateix, també és fonamental que les plataformes tecnològiques i els governs assumeixin la seva responsabilitat i treballin per garantir un ecosistema digital més saludable i confiable.

Les xarxes socials s’han transformat en una enorme cambra d’eco, un espai on les veus es repeteixen i amplifiquen, generant un soroll constant que dificulta distingir l’essencial. En aquest entorn saturat, les opinions es repliquen sense reflexió, i la veritat competeix amb les emocions i les narratives més atractives. El que hauria de ser un lloc per al diàleg es converteix sovint en un escenari per a la polarització, on les idees contràries s’ataquen i les pròpies es reforcen sense qüestionaments.

La humanitat ha perdut una oportunitat històrica amb el canvi que han patit les xarxes socials, que han passat de ser un canal per a la veritat a un vehicle per a la viralitat.

El que va començar com una eina per democratitzar la informació s’ha convertit en un aparador de contingut dissenyat per entretenir o polaritzar, en lloc d’informar. Els algorismes, que podrien haver prioritzat el coneixement i el debat constructiu, ara privilegien allò sensacionalista, emocional i divisori. Aquesta transformació ha diluït el potencial de les xarxes com a plataforma per a l’educació i la justícia social. En lloc d’unir-nos al voltant dels fets, ens ha submergit en una era de confusió i desinformació. Les veus d’experts i testimonis directes queden enterrades sota muntanyes de mems, rumors i teories conspiratives.

Confiar en les xarxes per obtenir informació fiable s’ha tornat cada vegada més complicat i perillós. Aquesta deriva no només afecta la percepció individual, sinó que posa en joc la capacitat col·lectiva per resoldre problemes globals. La possibilitat que la veritat arribés a cada racó del món està sent eclipsada per la recerca del clic i la monetització. Hem deixat que una eina que podia canviar el món a millor el transformi en un lloc més fragmentat i desconfiat.

Davant aquest panorama, és fonamental replantejar-nos la nostra relació amb les xarxes, buscant espais per a la reflexió, l’anàlisi i l’autenticitat. Només així podrem escapar de l’eco i reconnectar amb la realitat.

En definitiva, la lluita per una informació veraç i de qualitat no només correspon als grans actors del panorama mediàtic, sinó també a cadascun de nosaltres com a consumidors. Estar informats de manera responsable i conscient és un acte de resistència en una era on la veritat està cada vegada més difusa.

Sergi Marcén i López. Expert en innovació i transformació digital.