La idea que amb 6 milions d’euros es pot crear una intel·ligència artificial competitiva a escala global és, en el millor dels casos, una il·lusió, si més no. Tot i que aquesta xifra no pugui semblar elevada en un món on s’inverteixen milers de milions d’euros, la realitat és que sense un ecosistema robust darrera que suporti el desenvolupament d’IA, aquesta inversió no serviria per a gran cosa. Perquè un projecte d’IA prosperi, es necessita molt més que diners: cal accés a talent especialitzat, grans volums de dades, infraestructura tecnològica d’alt nivell i, sobretot, visió estrategica i un entorn regulador i econòmic que afavoreixi la innovació.
La Xina i els Estats Units lideren la cursa de la intel·ligència artificial gràcies a un ecosistema que afavoreix el desenvolupament massiu de tecnologies disruptives.
Xina ha fet de l’IA una estratègia nacional, amb inversions de més de 140.000 milions de dòlars en la darrera dècada. Compta amb empreses com Tencent, Baidu i Alibaba, que tenen accés a una quantitat immensa de dades, facilitades per una legislació menys restrictiva en matèria de privadesa. A més, el govern xinès incentiva la recerca amb col·laboracions entre universitats i empreses, i aposta per la fabricació de xips propis per reduir la dependència externa.
Als Estats Units, l’ecosistema tecnològic és impulsat per gegants com Google, Microsoft i OpenAI, que tenen accés a finçament privat massiu. A diferència de la Xina, el lideratge nord-americà es basa en la innovació i la col·laboració entre empreses i universitats com el MIT i Stanford. A més, l’existència de capital risc disposat a invertir centenars de milions en startups d’IA fa que el sector es mantingui dinàmic i en constant evolució.
Europa, en canvi, ha quedat enrere en aquesta cursa. Malgrat que la Unió Europea ha aprovat iniciatives com el “Digital Europe Programme” amb un pressupost de 7.500 milions d’euros, la realitat és que l’ecosistema europeu no afavoreix la innovació en IA. Les estrictes regulacions de protecció de dades (GDPR) limiten l’accés a grans volums de dades, un factor fonamental per entrenar models d’IA competitius. A més, l’excessiva burocràcia i la falta de finçament privat fan que les startups europees trobin dificultats per competir amb les nord-americanes i xineses.
En resum, encara que una empresa o un govern decideixi invertir 6 milions d’euros en IA, sense un ecosistema que doni suport al desenvolupament tecnològic, aquesta inversió quedarà en no res. Es necessita una estratègia global que inclogui infraestructures, regulacions flexibles, accés a dades i un fort finçament en recerca. Catalunya, Espanya i Europa i tots els seus estats i regions, han de repensar la seva estratègia i poisionar-la com a prioritaria en cadascun dels seus Governs si volen tenir un paper rellevant en el futur de la intel·ligència artificial o de la societat digital. Sinó estarem comdenmats a ser uns actors secundaris en la revolució digital i dependre de tecnologies desenvolupades a l’estranger, amb tot el que això implica en termes de sobirania tecnològica i competitivitat econòmica.
Sergi Marcén i López. Expert en innovació i transformació digital
Sergi Marcén i López 
Deixa un comentari