Les pantalles digitals: Causa del descens en els resultats de l’informe PISA?

Des de fa més de dues dècades, els resultats de l’informe PISA han servit com a referència clau per avaluar el rendiment acadèmic dels estudiants a escala mundial. En els últims anys, el descens d’aquests resultats ha generat un debat sobre les possibles causes, i alguns sectors han assenyalat la digitalització de les aules i l’ús de pantalles com un factor determinant. No obstant això, una anàlisi exhaustiva dels informes PISA des de l’any 2000 i altres estudis internacionals suggereix que aquesta afirmació no està avalada per l’evidència empírica. En canvi, hi ha múltiples factors estructurals, pedagògics i socials que han influït en l’evolució del rendiment acadèmic dels estudiants.

Un dels principals elements que han impactat en la caiguda dels resultats PISA és el canvi en els models educatius, les polítiques educatives i l’estructura curricular en diferents països. Les reformes en els sistemes educatius han provocat variacions en els enfocaments pedagògics, amb una orientació més gran cap a la memorització de conceptes en lloc del desenvolupament del pensament crític i analític. La reducció de les hores d’ensenyament en àrees fonamentals com matemàtiques i lectura en alguns països també ha tingut un impacte significatiu.

Un altre factor clau ha estat la desigualtat socioeconòmica, que afecta especialment la població immigrant que molts països i regions estan rebent. Els informes de l’OCDE han assenyalat que el nivell d’ingressos de les famílies, l’accés als recursos educatius i l’entorn sociocultural tenen una correlació directa amb el rendiment dels estudiants. En els països on la bretxa socioeconòmica ha augmentat, els resultats PISA han reflectit un deteriorament, independentment de la digitalització de les aules.

L’impacte de la formació docent també és un aspecte crucial. Els països amb sistemes educatius més exitosos, com Finlàndia o Singapur, han mantingut un alt nivell d’exigència en la preparació i capacitació dels seus professors. En canvi, en altres sistemes educatius, la manca d’actualització pedagògica i la sobrecàrrega laboral dels docents han reduït la qualitat de l’ensenyament, afectant directament el rendiment dels alumnes.

Un aspecte que genera inquietud en la societat és l’ús excessiu dels dispositius digitals, especialment els telèfons mòbils, per part dels estudiants. Molts pares han manifestat la seva preocupació pel temps que els seus fills passen davant de les pantalles, temint que això afecti la seva capacitat de concentració, el seu rendiment acadèmic i el seu benestar emocional. No obstant això, aquesta problemàtica no està vinculada exclusivament a l’ús de la tecnologia en l’àmbit escolar, sinó a la manca de regulació i orientació a la llar sobre el temps i la finalitat del seu ús.

En lloc de percebre la tecnologia com una amenaça, és fonamental promoure una educació integral que capaciti tant pares com fills en l’ús conscient i enriquidor de les eines digitals. L’alfabetització tecnològica no hauria de limitar-se exclusivament a l’àmbit escolar, sinó transcendir cap a la vida quotidiana, fomentant una relació equilibrada i productiva amb la tecnologia. Si es guia els estudiants en l’ús d’aquests dispositius com a mitjans per enfortir el seu aprenentatge, estimular el pensament crític i potenciar el seu desenvolupament personal, en lloc de restringir la seva funció a l’entreteniment i la interacció social, el seu impacte podria ser profundament positiu, contribuint al creixement acadèmic i al benestar integral de les noves generacions.

Si bé alguns argumenten que l’ús excessiu de pantalles en l’àmbit escolar podria distreure els estudiants, els estudis de l’OCDE i d’organismes com el Banc Mundial indiquen que la integració adequada de la tecnologia en l’educació té efectes positius en l’aprenentatge. Els resultats varien en funció de com s’utilitzin aquests recursos: quan la tecnologia s’integra amb estratègies didàctiques efectives, es poden millorar les habilitats de comprensió lectora, raonament matemàtic i resolució de problemes.

Un exemple clar de la importància de la digitalització en l’educació va ser la pandèmia de la COVID-19. Durant aquest període, les classes virtuals van ser l’única alternativa per garantir la continuïtat de l’aprenentatge. Si els estudiants no haguessin tingut accés a dispositius electrònics i plataformes digitals, la interrupció educativa hauria estat encara més dràstica, especialment en els nivells socioeconòmics més vulnerables. Estudis de la UNESCO i el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) han demostrat que els països amb més accés a tecnologia educativa van aconseguir mitigar parcialment les pèrdues d’aprenentatge durant la pandèmia, mentre que aquells amb menys infraestructura digital van patir un impacte més sever.

El descens en els resultats de l’informe PISA no es pot atribuir exclusivament a l’ús de pantalles digitals a les aules. La realitat és molt més complexa i respon a una combinació de factors que inclouen canvis curriculars, desigualtat socioeconòmica, deficiències en la formació i una càrrega de treball excessiva en els docents, així com estratègies pedagògiques que han demostrat ser ineficaces. La digitalització educativa, lluny de ser un problema, ha demostrat ser una eina clau per a l’ensenyament i l’aprenentatge quan s’implementa correctament. En lloc de culpar la tecnologia, el focus hauria d’estar en com millorar la seva integració en els sistemes educatius per potenciar el desenvolupament acadèmic dels estudiants en un món cada cop més digitalitzat.

Així mateix, és fonamental educar tant pares com estudiants en l’ús responsable de la tecnologia. D’aquesta manera, es pot garantir que les eines digitals no només s’utilitzin per a l’oci i la interacció social, sinó que es converteixin en un recurs valuós per a la millora del coneixement, el pensament crític i la qualitat de vida en general.

Sergi Marcén i López. Expert en innovació i transformació digital

Glossari dels informes utilitzats

1. Informe PISA (Programa per a l’Avaluació Internacional d’Estudiants)
   • Descripció: Avaluació internacional realitzada per l’OCDE que mesura el rendiment acadèmic dels estudiants de 15 anys en matemàtiques, lectura i ciències.
   • Enllaç: https://www.oecd.org/pisa/
2. Informes de l’OCDE sobre educació
   • Descripció: Publicacions de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics que analitzen diversos aspectes dels sistemes educatius a escala mundial.
   • Enllaç: https://www.oecd.org/education/
3. Informe de seguiment de l’educació al món 2021/2 de la UNESCO
   • Descripció: Aquest informe analitza el paper dels actors no estatals en l’educació i les seves implicacions en l’equitat i la qualitat educativa.
   • Enllaç: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000382957
4. Informe “L’aprenentatge no pot esperar: Lliçons per a Amèrica Llatina i el Carib a partir de PISA 2022” del BID i el Banc Mundial
   • Descripció: Anàlisi conjunt que destaca els desafiaments i prioritats educatives a Amèrica Llatina i el Carib basats en els resultats de PISA 2022.
   • Enllaç: https://documents1.worldbank.org/curated/en/099107003042414745/pdf/IDU1d6102d421e448140a61867a1dad2f2782450.pdf
5. Informe “Dos anys després: salvant una generació” de l’OCDE, UNESCO, UNICEF i el Banc Mundial
   • Descripció: Aquest informe conjunt avalua l’impacte educatiu de la pandèmia de la COVID-19 i proposa estratègies per mitigar les pèrdues d’aprenentatge.
   • Enllaç: https://www.unicef.org/lac/media/35631/file/Dos-anos-despues-salvando-a-una-generacion.pdf
6. Informes del Banc Mundial sobre educació
   • Descripció: Estudis i anàlisis del Banc Mundial que aborden diversos temes relacionats amb l’educació i el seu impacte en el desenvolupament econòmic i social.
   • Enllaç: https://www.bancomundial.org/es/topic/education
7. Informes del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) sobre educació
   • Descripció: Publicacions del BID que analitzen polítiques educatives a Amèrica Llatina i el Carib, enfocant-se a millorar la qualitat i equitat dels sistemes educatius.
   • Enllaç: https://www.iadb.org/es/temas/educacion