La revolució de la intel·ligència artificial s’està desenvolupant a un ritme vertiginós, amb països com la Xina i els Estats Units liderant la cursa. Mentrestant, Catalunya i Espanya es troben en una posició compromesa, sense els recursos ni la planificació estratègica necessaris per competir en aquest mercat emergent. Malgrat ser un territori amb un gran potencial tecnològic i un ecosistema de startups vibrant, la manca de visió en l’àmbit digital per part dels líders polítics i en conseqüència la insuficient inversió pública realitzada han limitat la seva capacitat per fer un pas endavant en aquest sector estratègic.
La Xina ha apostat fortament per la intel·ligència artificial amb inversions que superen els 140.000 milions de dòlars en menys d’una dècada. Aquests fons han permès desenvolupar infraestructures de computació massiva, fomentar startups innovadores i obtenir un control estratègic sobre dades a gran escala. En comparació, Catalunya ha destinat quantitats irrisòries a aquest camp. El Pla d’Intel·ligència Artificial de Catalunya (2020-2023) ha comptat amb un pressupost de tan sols 10 milions d’euros, una xifra ridícula si es vol competir en un sector on els gegants tecnològics inverteixen milers de milions anualment.
El problema de que Catalunya no estigui a la cursa de la Intel·ligència Artificial, no és exclusivament de finançament, com hem vist DeepSeek, una startup xinesa fundada per Liang Wenfeng, ha desenvolupat el seu model d’intel·ligència artificial, DeepSeek-R1, amb una inversió aproximada de 5,6 milions de dòlars. L’accés a dades massives és un altre factor clau per al desenvolupament d’IA, i la Xina ho ha aprofitat a la perfecció gràcies a una legislació flexible que permet una recollida massiva d’informació. Catalunya, sotmesa a les estrictes regulacions del Reglament General de Protecció de Dades (GDPR) europeu, té moltes dificultats per accedir a la quantitat de dades necessàries per entrenar models d’IA competitius. A més, el nombre limitat d’habitants, en comparació amb els 1.400 milions de ciutadans xinesos, fa que l’escala de dades disponible sigui molt menor.
La manca d’infraestructura també limita el desenvolupament tecnològic. Xina ha invertit desenes de milers de milions en la fabricació de xips d’alt rendiment per evitar la dependència dels Estats Units, mentre que Catalunya no disposa de cap fabricant propi de semiconductors ni d’una estratègia de sobirania tecnològica. L’únic gran centre de computació de Catalunya, el MareNostrum 5, és un supercomputador generalista i no està enfocat exclusivament en la recerca en IA, la qual cosa limita la seva capacitat per impulsar projectes pioners en aquest camp.
Però la raó principal per la qual Catalunya no pot competir en la cursa de la IA i el posicionament de la Societat Digital, no és la manca de diners o d’infraestructura, sinó la falta d’una visó estratègica a llarg termini. Mentre que la Xina ha fet de la intel·ligència artificial una prioritat d’estat, Catalunya no ha desenvolupat una política integral per promoure la digitalització i la recerca en aquest sector. No existeix una agència pública dedicada exclusivament a l’IA, de fet no existeix ni una Agencia Digital de Catalunya per falta de consens polític, ni un programa ambiciosament finançat per atreure talent i retenir-lo. L’única estratègia adoptada fins ara ha estat confiar en fons europeus que sovint no són suficients per desenvolupar projectes d’envergadura o simplement no estan ben orientats a les necessitats reals.
Si Catalunya i Espanya volen jugar un paper rellevant en el futur de la intel·ligència artificial, cal un canvi radical de mentalitat i de política. Cal una inversió massiva que s’apropi als nivells de països com França o Alemanya, que ja han compromès milers de milions per liderar aquest sector a Europa. Cal també desenvolupar un pla estratègic per fomentar la creació d’empreses d’IA i garantir-los accés a dades i infraestructures. Sense aquests elements, Catalunya seguirà sent un actor secundari en la revolució digital i dependrà de tecnologies desenvolupades a l’estranger, amb tot el que això implica en termes de sobirania tecnològica i competitivitat econòmica.
Sergi Marcén i López. Expert en innovació i transformació digital.
Sergi Marcén i López 
Deixa un comentari