Patir la digitalització

Aquest dies de protestes de la pagesia, estem veient com una de les reivindicacions que fan els nostres pagesos amb més ressò , és la complexitat i la quantitat de tràmits digitals que han de fer, per dur a terme al camp o les granges del nostre país la seva feina .

Com podeu veure, he fet servir com a títol d’aquest text “patir la digitalització”, i justament això és el que esta passant. Durant molts anys, el que s’ha fet des de les administracions ha estat digitalitzar els seus processos interns i de control de l’activitat. Uns processos que estan pensats per persones de l’administració, des de l’administració i per l’administració, oblidant-se de qui es el beneficiari real d’aquest processos, que hauria de ser el ciutadà, i en aquest cas els pagesos i les persones que consumim els seus productes.

Això no vol dir, que aquest processos digitals, de control de l’activitat, no siguin necessaris, ens el contrari. El que vull dir, és que els processos no han estat dissenyats des de un punt de vista de servei al ciutadà, sinó de control de l’administració. Si això, vas sumant que molts dels diferents processos son de diferents administracions, i que entre elles no tenen niexisteix la col·laboració digital, ens trobem en situacions com l’actual.

Si bé, per un altre costat, la pagesia si que ha dut ha terme una “transformació digital” per respondre els desafiaments del futur, implantant i integrant sistemes que ajuden a augmentar la seva productivitat, a reduir les despeses, a ser més respectuosos amb el territori i a construir una cadena de valor més connectada i eficient, l’administració, bé sigui la local, l’autonòmica i l’estatal el que han fet ha estat “digitalitzar” els seus procediments i no pensar en una transformació digital, tal i com ho ha fet el sector.

I és aquí on el poder executiu, els governs, però sobretot el poder legislatiu, els ajuntaments, els parlaments i el congres, tenen que fer canvis per poder oferir serveis digitals avançats i dirigits al ciutadà. Allò que tantes vegades hem escoltat de “posar al ciutadà al centre de les polítiques públiques”, gràcies a desenvolupar una tranformació digital real.

La transformació digital ens ha de servir justament per això, per poder posar al ciutadà al centre i que siguem nosaltres mateixos, els ciutadans, els que decidim el que volem que ens ofereixin aquest serveis de l’administració, al mateix temps que serveixin per gestionar els procesos de l’administració. Per poder fer això, cal un altre mirada dedisseny dels serveis, de gestionar les dades, unes dades que han de ser del ciutadà, i que aquest ha de decidir amb qui les comparteix i com.

En el moment que fem aquest canvi de paradigma, això permetrà compartir aquestes dades, no tant sols amb l’administració, sinó amb qui vulguem, obtenint un benefici clar; l’eficiència, i sobretot la sensació de que allò que tenim i estem fent servir és útil per nosaltres. Si analitzem quantes vegades donem la mateixa informació als diferents nivells de l’administració, o a diferents administracions la mateixa dada, ens posarem les mans al cap.

Però no nomes això. En el moment que tu permetis fer allò que tu vulguis fer amb les teves dades, serà quan es podrà començar a definir i oferir serveis proactius a empreses, pero sobretot a l’administració, donant la volta a la sensació que tenim d’una administració que et controla i et castiga, a una administració que és eficaç i t’ajuda.

Per tant, la transformació digital de l’administració pública, perquè sigui eficient ha d’anar lligada a un canvi legislatiu que permeti  l’apoderament al ciutadà en relació a les seves dades, al mateix temps que permeti oferir una garantia de control per part de les administracions de tots el serveis que aquesta ofereixi.

Autor: Sergi Marcén i López